El dia central de les jornades, concentra actes carregats d’emoció per a familiars i assistents.
El dia 6 de desembre, aprofitant l’efemèride de ser el dedicat a la Constitució Espanyola, a l’ajuntament de Morella es van portar a terme diversos actes d’especial rellevància emmarcats dins les jornades dedicades a destacar la figura de Matías Sangüesa, alcalde de la ciutat i President de la Diputació, 70 anys després de la seua mort.
El primer dels actes, celebrat en la intimitat de la família i dels càrrecs institucionals que van assistir, va ser dipositar a la làpida del cementeri que recorda a l’alcalde republicà uns senzills rams de flors: un per la família, i altre per l’ajuntament. El silenci i l’emoció va embargar el recinte durant uns moments de gran significació, on els tres germans assistents, Marcos, Joaquina i Carmen Sangüesa van contemplar en silenci el lloc on reposa el seu pare.
Per part del Grup per la Recerca de la memòria Històrica de Castelló, Juan Luis Porcar va fer una semblança de la figura de l’alcalde i president Matías Sangüesa i tot el context històric que l’envolta fent menció tant als problemes que es tenien que afrontar en l’època de la República com a l’obra política de la que va ser autor Matías Sangüesa en els diversos càrrecs que va ocupar. La importància de la República i la ideologia que portava en sí mateixa com a període de progrés i regeneració del nostre Estat malauradament truncat per la guerra civil continua sent font de reivindicació per part de molts de col·lectius a la nostra societat.
Els moments més emotius els van posar els nets de l’alcalde. Un emocionat Jordi Tàrrega va glosar tot un plantejament polític de la figura republicana del seu avi, fent referències no només als moments de la república sinó també als moments posteriors a la mort de Matías, on la seua família va tenir que suportar un judici pòstum contra l’alcalde i uns moments de repressió que van passar per la incautació del seu patrimoni –la casa de tota la vida ubicada al carrer sant Julià va ser venuda a terceres persones- i per la diàspora viscuda en continus trasllats de casa per part dels germans Sangüesa fins que poc a poc van poder refer i consolidar les seues vides.
Marc Sangüesa no es va quedar arrere, manifestant, apart del seu agraïment als organitzadors per a que aquestos actes foren possibles, la seua tristor, perquè, com està passant amb tots els temes relacionats amb aquest període històric, els reconeixements arriben tard, entre altres coses, donat que la majoria de les persones a qui van dedicats i que van viure els convulsos moments de la república i la guerra ja no estàn entre nosaltres.
Ximo Puig, com alcalde de Morella va centrar la seua intervenció en destacar el caràcter institucional de les jornades i coincidir amb moltes de les manifestacions fetes pels anteriors intervinents. Recordant la dedicació que Matías Sangüesa va fer a la causa política, va aprofitar per fer una encesa defensa de l’activitat política exercida amb constància i honestedat per damunt dels sacrificis personals i familiars que moltes vegades tenen que fer-se per part de les persones dedicades a la vida pública i al servei als ciutadans.
Finalitzat l’acte, Judit García i Francina Carceller van possar les notes d’emotivitat musical interpretant a la flauta i al piano el conegut “Cant dels ocells” símbol de pau i concòrdia entre les persones, donant a continuació pas a la inauguració de la mostra expositiva ubicada a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament.
L’exposició, muntada per la gent de la brigada municipal dirigida per Jose Luis Mestre, amb texts de Carles Ripollés, amb la col·laboració de Carlos Sangüesa i dissenyada per Miguel Ángel Troncho, tracta d’explicar d’una forma molt visual els diversos aspectes en que es podia caracteritzar la Morella de la Segona República, recreant diversos escenaris importants, tals com el Ple o l’escola, i mostrant documents d’important rellevància i coses curioses molt exemplificatives de la societat del moment, tals com el programa de festes de 1934, any de Sexenni.
L’ajuntament valora molt positivament els actes commemoratius.
Participació i recuperació de la memòria històrica. Dos objectius buscats en aquestes jornades i obtinguts amplament en els diversos actes realitzats a Morella sobre la figura i context de Matías Sangüesa, alcalde de la República i darrer President de la Diputació de Castelló fins a la dictadura.
La Taula Rodona sobre la figura de Matías Sangüesa va abarrotar una casa Ciurana plena de gent ansiosa per conèixer aquest personatge i en la que els membres del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica van fer la seua aproximació des de diversos àmbits. Així, les exposicions de Teresa Armengot, Carlos Sangüesa, Francisco Mezquita, Maria Isabel Peris i Juan Luis Porcar van ser completades per diverses intervencions dels familiars de Matías Sangüesa on de forma distesa es va il·lustrar amb molta atenció dels assistents de les coses més curioses del personatge i de la Morella republicana.
Dissabte, Carlos Sangüesa ens va parlar sobre el Sexenni de la República, al 1934 i el problema religiós, tal com va ser el conegut “Corpus de les pedrades” recordant que quant al 1931, va eixir el Santíssim de l’església la Banda de Música va interpretar l’himne oficial que era el liberal de Riego, va generar que els conservadors i fidels que acompanyaven la processó l’emprengueren a pedrades contra la banda i autoritats civils presents. Això, en certa manera va crear una determinada divergència entre el poder civil i religiós que es va mantenir inclús al Sexenni amb les dos juntes creades a l’efecte per a celebrar les festes.
Diumenge, i per tancar els actes, el director de Museus de Morella, Carles Ripollés, caracteritzat per a l’ocasió del Secretari de la Corporació Republicana, Amado Tena, va efectuar una ruta per els llocs de major significació de la Morella republicana. El tall de la murada, encara visible, es un dels punts de major interès, donada la importància que va tenir per a la ciutat el permetre el pas de vehicles a la ciutat i que es poguere completar el pas cap a la carretera de Saragossa. Els casinos republicans, el d’Esquerra (a l’edifici Bancaixa), dels lerrouxistes (Cardenal Ram) o la dreta (Casa Roque) van ser llocs visitats en la ruta, així com a la cooperativa sindical, a l’actual Casa Ciurana, on el nostre peculiar secretari va repartir pesetes encunyades en la guerra per a dins de la ciutat.
Les jornades dedicades a Matías Sangüesa no es tanquen de forma definitiva. Donat l’èxit de l’exposició de l’Ajuntament, s’ha manifestat la voluntat de prolongar la seua existència per facilitar a la gent que continue coneixent els pormenors de la II República a Morella, així com ja s’han començat els treballs del documental sobre la figura de Matías Sangüesa i del llibre sobre el mateix, que ja te gran part dels texts preparats i que seran presentats al públic durant l’any 2008.
0 Respostes a “Matías Sangüesa i la República a Morella”