Per Juan Carlos Marcobal
Quina no seria la meua grata sorpresa la passada setmana quan m’assabento per la premsa provincial que el nostre President de la Diputació, Don Carlos Fabra, va ser agraciat amb dos sèries del primer premi de la loteria del “Niño” que va recaure a Castelló. Sempre que un premi d’algun sorteig arriba prop, tot el món se’n alegra, tant i més quan li toca a una persona que damunt és coneguda.
No cal ni dir que prompte van eixir les ments malpensants i es van posar a dubtar de l’extraordinaria sort del president: que si es la tercera vegada que li toca la loteria en tres anys, que si la quarta en vuit, que si açò, que si allò altre… “Nada, don Carlos, usted tranquilo”.
Per què a una persona no li pot tocar la loteria una vegada a l’any? No hi ha persones que se constipen tots els hiverns? No s’ha dit sempre que hi ha burros que entropessen dos vegades amb la mateixa pedra? I què si li han tocat molts milions? És que vosté se pensa que totes les persones son com vosté que quan adquireix loteria en compra dos eurets i a córrer?
Segur que aquells que ara dubten i posen en entredit la sort del president són aquells mateixos que s’estranyen de que els jutges de Nules agafen tan prompte un ascens i se’n vaiguen del lloc.
I que els que venen s’haiguen d’estudiar de nou totes les instruccions. El món està en boca de tot eixe món i és víctima del verí de les llengües viperines.
Ui, fixat tú que gent!
Carlos no t’amoinis que es tot enveja de la gent indeseable.
La meua enhorabona per la sort que te i per la seua filla que serà la segona diputada al congrés per Castelló pels grans merits que te acumulats!
Visca el Castelló de la gent honrada i que treballa per la seua gent.
I no sigueu tan malpensats, que no es per a tant.