J. C. Marcobal
L’entenc a la perfecció. Mariano Rajoy va ser víctima d’una circumstància que ens ha passat a tanta i tanta gent que hem estat al avant d’un micròfon: dir una cosa en privat que no voldries que s’hagués escoltat per la resta de la gent. Però l’entenc encara més per allò que va dir. Jo soc dels que també pensen que les desfilades militars són un ‘coñazo’. Avui els membres de les Forces Armades són professionals i desfilar forma part de la seua feina. Però jo encara soc d’aquelles generacions que van fer la ‘mili’ obligatòria –a la “Brigada Paracaidista”, per cert, que Déu n’hi do quants de pendons hi havia per allí- i no s’imagina el ´coñazo’ que és desfilar tot un matí per a que et miren els quatre politiquets de torn que venien a veure l’espectacle. Menys mal que, després de tot, a nosaltres encara ens obsequiaven amb un bon dinaret per ser el dia de la Patrona perquè, el que està clar, el que de veres té que ser un ‘coñazo’ no és allò de desfilar solament, sinó ser enviat com a combatent a un país com Iraq, en una guerra il·legal. Sí, don Mariano, allò que va fer el seu amic José María del qual ara vostè vol saber ben poca cosa. “-Capitán, mande firmes” va dir un dia Chacón, però –canviant de tema- als que haurien de posar firmes no és als militars sinó als capitostos banquers que posen en perill l’estabilitat mundial obligant als estats a ‘intervenir’. S’imaginen que hagués passat si Chávez o Morales haguessin nacionalitzat els bancs de Veneçuela i Bolívia? Està sent el capitalisme víctima dels seus propis pecats?
Gràcies per l’article. Com sempre que arriba la revista a casa, és el primer que he llegit. Espero que no deixis d’escriure mai eixa petita columneta, i que si ho deixes que almenys hi haja algú per suplantar-te que siga tan bo com tu escribint, que serà difícil. Sempre es diu que a gustos colors, però malgrat que és curt el trocet que escrius saps dir en ell tot el que pretens i més, i aixó és el que més m’agrada.
Judith