L’ombra negra

Per Ximo Puig

A totes les dones que han patit i pateixen. Des d’un silenci que ja no pot ser resignat

25 de novembre, dia contra la violència de gènere.

 

El costat més incomprensible, més tenebrós, més aberrant de l’home viu lligat a la seua relació amb la violència. L’agressivitat la tenim totes les persones ahí,  més o menys desenvolupada, controlada o exaltada, però ahí està, dins –ben dins- en una dialèctica que només la raó i els bons sentiments poden orientar cap als millors valors de la vivència.

Fa uns anys s’ha visibilitzat la ignomínia d’eixe terrorisme amagat entre quatre parets, de la violència quotidiana que acaba a la fi en la mort de dones prèviament maltractades, arraconades en el episodi més cruel d’una indignitat que passa de les paraules als fets criminals.

Sorprèn quan veus la normalitat dels protagonistes, quan els veïns relaten a les televisions el bé que es portava la parella i, desprès, la incredulitat dóna pas a l’ ombra d’un assassí que tants de dies finiquita l’episodi d’agressivitat extrema amb la seua mort que vol donar explicació al que és inexplicable. (I si, més a més, és fa de tota esta angúnia un circ mediàtic, només sents una vergonya difícil d’engolir, una aberrant paròdia del que havia de ser el periodisme i en alguns programes només és un mercat impresentable).