LA FALSA

Els somnis es fan realitat

 

D’un temps ençà la gent de Morella es pessiga per comprovar que no està somiant. Fa pocs dies ens arribava la grata notícia de que el govern central s’havia inclinat per fer passar l’A-68 per la comarca dels Ports fins el mar. La passada setmana, de nou el govern central, anunciava el vist i plau per a la licitació de les obres de construcció del Parador Nacional: un infraestructura llargament desitjada pels morellans que posarà en valor l’espai dels antics convents de Sant Francesc i les Agustines. Lluny queda aquella dècada dels seixanta, al segle passat, quan es començava a parlar de la possibilitat de construir aquest parador, el qual mai no arribava. Toquem fusta però per fi sembla que pot estar ací. Ja no és la primera vegada que a Morella es veuen fenòmens pareguts: la ciutadania dubtava fa unes dècades de que la localitat pogués comptar amb un Polígon Industrial que avui no sols està a ple rendiment sinó que s’està quedant menut. A l’Hostal Nou comença a prendre forma el tantes vegades posat en dubte quarter de la Guàrdia Civil. Molts eren també els que, mirant l’antic solar del Tint, es preguntaven quan arribarien les vivendes. Després d’expropiar el solar a la Generalitat van començar les obres i avui Morella compta en aquesta zona de la ciutat amb un espai ple de vida i de xiquets/tes jugant. Centre de Dia, Poliesportiu Jaume I, nou espai firal amb remodelació del Pavelló de Festes per a esdeveniments… Vist el que s’ha vist, podem començar a somiar amb la rehabilitació de l’edifici Colomer-Zurita?

El director general de Turespanya, Antoni Bernabé, presentarà demà el projecte del Parador Turístic de Morella

Els definitius planols del Parador estaran a vistes de tots els assistents a la
roda de premsa.
Antoni Bernabé, director general de Turespanya, presentarà demà a les 12:15
hores el projecte del Parador Turístic de Morella. En la compareixeça
s’explicaran i s’exposaran els planols del túnel d’accés i del Parador.

A l’acte, està previst que acudisca el subdelegat del Govern a Castelló, Antonio
Lorenzo, que no va poder assistir a la roda de premsa de divendres passat, a
causa dels distints incendis actius de la província de Castelló. A més, altres
representants institucionals, empresaris i distints mitjans de comunicació,
també es donaran cita en esta roda de premsa.
Entre els empresaris que assistiran, destaca una important representació del
sector turístic de Morella. Este sector observa un clar potenciamient de la
imatge de la localitat, tant a nivell nacional com internacional. Esta decisió,
també suposa un factor de potenciació del turisme cultural de tota la província,
per la qual cosa tots es poden veure beneficiats.
Després de la roda de premsa, està previst realitzar una visita a l’Antic Convent
de Sant Francesc i els seus voltants. Des d’eixe lloc, s’anirà a la muralla que ja
s’ha restaurat i es donarà una explicació de les actuacions que s’han seguit. En
l’última parada de la visita es farà un recorregut per l’entrada del futur túnel
d’accés al Parador.
Per a finalitzar la jornada de presentació del Parador, en la Llotja de
l’Ajuntament s’oferirà un vi d’honor per a tots els assistents.
Data: 29/07/2009
Lloc: Sala de justícia de l’Ajuntament
Hora:12:15

Colomer Zurita: Una expropiació front a l’antimorellanisme del PP

L’Ajuntament inicia els tràmits per al seu projecte front a l’abandono i la desidia de la Generalitat Façana de l’edifici Colomer-Zurita

Esta és la segona ocasió en què l’Ajuntament de Morella escomet una acció contra la Generalitat d’este tipus. Fa uns anys, es va convertir en el primer ajuntament que expropiava un bé a la Generalitat, quan va escometre l’expedient sobre el sòl del Tint, per a les posteriors obres.

Des de l’Ajuntament de Morella, es va deixar constància en el ple del dia d’ahir, que esta és una decisió dolorosa, però no hi ha més remei que adoptar-la, perquè l’edifici no s’afone. Esta decisió ve precipitada per les distintes actuacions que l’ajuntament ha hagut de dur a terme per a evitar possibles accidents. Des de fa un temps, estan caient teules des de deu metres d’altura, per la qual cosa s’ha instal·lat un perímetre de protecció al voltant de l’edifici i s’han tapiat algunes portes, per a evitar l’accés al centre. El consistori podria detindre este expedient si la Generalitat atén a la petició de cessió, que tantes vegades s’ha formulat.

LA FUTURA AUTOVIA A-68 PASSARÀ PER MORELLA

Esta decisió es fonamental per al desenvolupament econòmic dels municipis pròxims a la carretera.

(Font: www.morella.net)

El Ministeri de Foment, per veu de José Blanco, ha confirmat que l’autovia A-68 unirà Aragó amb la costa, a través de la província de Castelló. Sens dubte, és una decisió històrica i que compensa els anys d’esforç de l’Ajuntament de Morella.

La N-232 sempre ha sigut el major maldecap dels ciutadans de Morella. L’Ajuntament sempre ha lluitat i elaborat distints projectes perquè el traçat fóra distint. L’any passat, per fi, Conselleria va donar el vistiplau a un dels projectes presentats. En este, s’inclou l’eliminació de les revoltes del Port de Querol i, es faria un recorregut més recte i un tercer carril per a vehicles len

ts. Després de nombroses reunions de Ximo Puig a Madrid, trobades amb responsables de carreteres , visites de delegats del Govern a Morella i, inclús, de l’actual ministre de Foment, que llavors ocupava el càrrec de Vicesecretari General del PSOE, José Blanco, hui éste, ha anunciat que el projecte de l’Autovia A-68 eixirà a informació pública.

A mitjans de 2008, els ajuntaments de Morella, Alcanyís i Vinaròs, acompanyats dels càrrecs orgànics i institucionals dels Partits Socialistes de Terol i Castelló, van firmar el “Manifest de Morella”, amb tal d’impulsar el projecte de la A-68. En este document, es deia que estos ajuntaments, es volien constituir en plataforma de caire municipalista des d’on pogueren fer una crida a l’Administració Estatal, per mitjà del Ministeri de Foment, per a agilitzar de forma clara els treballs relatius als trams encara pendents d’execució de la N-232.

Durant este temps, s’han succeït distintes mobilitzacions per a reivindicar este trajecte de la A-68. L’última d’elles, es va produir a Vinaròs el 29 de maig i va tindre un gran suport popular.

Madoff, la cara d’un model.

 

 

 Quan ahir el jutge sentenciava el cas del financer sense escrúpols, s’expandia la impressió que la resolució hauria d’arribar més lluny en les responsabilitats d’un marc legal que ho va permetre,

Davant de la mirada plena d’ira d’aquells a què el venerable mafiós va estafar, Madoff va parlar d’error i el jutge li va posar en el seu lloc amb 150 anys de presó i amb la precisa declaració que li imputava l’autèntica criminalitat moral.

Però perquè la monumental estafa es produïra va haver d’existir un escenari que ho va permetre. La desregulació, el culte al laissez faire, laissez passer, la detonació del públic ideat pels neoconservadors americans i impulsat pel president Reagan ha propiciat el caldo de cultiu per al desastre.

El sistema sense barreres, sense límits, sense seguretat ha convocat un aquelarre de totes les avarícies. Resulta patètic que ningú reivindique hui el model o com a mínim demane perdó.

La presó per a Madoff no és suficient. Els arruïnats haurien de poder rescabalar-se i els que van idear l’escenari haurien de donar la cara.

A partir d’ara, tots hauríem d’aprendre les lliçons d’esta història de trilers refinats. L’estat ha de garantir unes regles de joc amb una regulació adequada per a impedir altres versions del desastre, el sistema econòmic ha de basar-se en un model de creixement sostenible i els ciutadans concloure definitivament que ningú dóna duros a quatre pessetes.

El crim sense sang de què parlava el jutge és la punta de l’iceberg d’una ideologia que ha mostrat les seues absolutes insuficiències i, per damunt de tot, la seua profunda inhumanitat.